Parc Natural de la Serra Calderona
Parc natural situat entre la província de Castelló i la província de València, al País Valencià.
Dades bàsiques
Aquest paratge de 17.772 hectàrees va ser declarat parc natural pel govern valencià el 15 de gener de 2002. El parc natural forma part d'una serra en les estribacions del Sistema Ibèric d'una extensió aproximada de 60.000 hectàrees que separa les conques dels rius Palància al nord i Túria al sud. Per la seva proximitat a la ciutat de València, uns 20 km, és considerada com el principal pulmó verd d'aquesta. Ocupa els termes municipals de les següents poblacions: Albalat dels Tarongers, Alcublas, Algímia d'Alfara, Estivella, Gàtova, Gilet, Llíria, Marines, Nàquera, Olocau, El Puig, Puçol, Sagunt, Serra, Torres-Torres, Segart, Altura i Sogorb
Orografia
Mirador del GarbíEsta serra ocupa una vasta superfície que es desenvolupa principalment per sota dels 1000 metres d'altitud, amb excepció del Montemayor, a l'extrem nord-occidental, on s'arriba a una cota de 1.015 metres sobre el nivell del mar. Altres altures importants són el Gorgo (907 metres), Rebalsadors (802 metres), Oronet (742 metres) i el Garbí (600 metres).
Com a trets més destacats de l'orografia de la zona, cal destacar d'una banda el nucli triàsic oriental, on es pot trobar la presència de moles calcàries com Mola de Segart, Xocainet o la Redona i, sobretot, una part del territori amb predomini silícic en què apareixen espectaculars crestes d'arenoses roges (Gorgo, Garbí, Picaio) que envolten nuclis carbonatats com Rebalsadors, Alt del Pi, Oronet i Penyes blanques.
Clima
Aquest parc natural es caracteritza pel típic clima mediterrani, amb una oscil • lació moderada de les temperatures, amb una mitjana anual de 17 graus, i una forta irregularitat en les precipitacions amb valors que oscil • len etre els 350 mm i els 600 mm, amb màxims tardorencs que sovint tenen característiques torrencials i una acusada sequera estival. Puntuals nevades els dies més freds de l'hivern (2-4 dies a l'any).
Rius
La xarxa hidrogràfica correspon a tres conques principals: el riu Palància al nord i el barranc de Carraixet i el riu Túria al sud.
Flora
Les zones boscoses es troben dominades per la pineda, sobretot el pi blanc i companya de un matoll de estepa, romaní, argelaga i bruc, predominant el pi roig en sòls descarbonatats juntament amb espècies de matoll silicícola. Els boscos de carrasca també arriben cert desenvolupament, encara que la seva presència és molt fragmentària i escassa, en aquest estrat inferior es pot trobar el lligabosc, arítjol, aladern i margalló, entre altres espècies. A causa dels nombrosos incendis declarats en el conjunt de la serra hi ha diverses zones amb vegetació degradada, en les quals abunda el romaní, el bruc i l'argelaga, i les pastures vívala, sent el Espartal, llistonars termòfil i el llistonars continental els de més cobertura.
Fauna
La serra presenta una fauna molt diversa, trobant espècies de gran interès, sobretot pel que fa a les rapinyaires es refereix. L'ornitofauna és extraordinàriament diversa, destacant espècies com l'astor i l'àguila marcenca o el pica-soques blau en zones arbrades, els roquers, el duc, els mussols, el falcó pelegrí i l'àguila cuabarrada, en zones rocoses. Petits rèptils com les culebrilla. D'altra banda, cal destacar entre els mamífers el gat salvatge, la geneta, l'esquirol vermella o el teixó. També és important la població d'espècies cinegètiques amb la perdiu, la llebre i el porc senglar.
Paratges d'interès
D'entre tots els cims de la serra, sens dubte la més visitada és el Garbí, entre els termes municipals de Serra, Estivella i Albalat dels Tarongers, a causa de la facilitat d'accés i al mirador existent que permet una bella panoràmica sobre les comarques de l'Horta de València i el Camp de Morvedre i de ser una de les zones més properes a València per als que busquen alguna nevada de l'hivern. Dins de la serra es troben tres importants construccions religioses: la Cartoixa de Porta Coeli, on Fra Bonifaci Ferrer va realitzar la primera traducció a una llengua romanç de la bíblia, la Cartoixa de Vall de Crist a la localitat d'Altura i el monestir de Sant Esperit , a Gilet.
També són ressenyables tot un seguit de restes històrics com el Castell de Serra o el poblat ibèric del Puntal dels Llops a Olocau. A més en els límits de la serra es situen tres històriques localitats valencianes, Llíria, Sagunt i Segorbe.
Accessos
Degut a la seva proximitat a la ciutat de València es troba molt ben comunicada, amb dues autovies, l'A-23 (Sagunt-Somport) al nord i la CV-35 (València-Ademús) a l'oest, a més d'estar solcada per diverses carreteres secundàries sent la CV-310 (Burjassot-Torres Torres) la que més trànsit suporta
Vídeo
